Molts dels somnis que tenim tenen a veure amb fer alguna cosa diferent del que fem, o fer alguna cosa més, sigui una afició o un viatge, sigui una activitat que ens fa sentir bé, aquella que quan estem immersos en ella el temps desapareix i només vivim el present.
Són aquests somnis que ens impulsen, que ens inspiren, per als que realment val la pena fer un esforç. Són aquests somnis que, quan no els tenim, ens quedem buits...
Són aquests somnis que són els primers a desaparèixer, aquests que hem de cuidar per sobre de tot, perquè quan desapareixen, s'eliminen de la nostra vida les raons principals de la nostra existència, convertint-nos en autòmats que han oblidat somiar.
I sembla que somiem amb que les màquines somien i ens convertim en màquines perquè nosaltres que hem deixat de somiar...
"Has aconseguit un cervell positrònic sorprenentment semblant a l'humà. Els cervells humans han de somiar per reorganitzar-se, per desprendre's periòdicament de traves i confusions. Potser passa el mateix amb aquest robot i per les mateixes raons. Li has preguntat què ha somiat?"
Somnis de robot, Isaac Asimov
Hi ha una gran diferència que cal tenir en compte entre somnis i fantasies...
No totes les fantasies que se'ns ocorrin poden entrar en la categoria de somnis, hi ha coses impossibles, perquè estan subjectes a les lleis de la física, encara que una consciència molt elevada podria fer molts miracles.
És bàsic tenir en compte que la consciència de cada u és la que marca els límits del que podem fer o no, i aquesta consciència és molt profunda i inclou tota mena de certeses que són inviolables, per exemple, si penso que puc levitar, és possible que porti a terme aquest prodigi, però quantes persones hem vist fent això? Per quina raó passa això?
A continuació posarem uns quants exemples de somnis, veurem si entren o no en la categoria de somnis, si són possibles, i en aquest cas, quins són els factors necessaris per a complir-los i les resistències que els impediran.
El meu somni és...
Com veurem en moltes ocasions, i com està explicat a "El Joc dels Somnis", somiar amb "ser" és el més habitual, el que no podem és ser el que no som, dit d'una altra manera, o ets cantant o no ho ets, i aquesta és la primera trampa d'aquest somni.
En aquest cas la condició de ser és la més important, més enllà de la formació que també és important, hauries de tenir algun talent, que no necessàriament és una gran veu, però almenys hauries d'afinar... però més enllà de la ironia, el més important és sentir que realment ja ets cantant, fins al punt que ho visquis constantment, de manera que l'important no sigui el públic, sinó el que sentis en cantar.
El que va en contra d'aquest somni és que el "per què" vols ser cantant... ¿per triomfar en els escenaris o per als teus amics? No hauria d'haver-hi cap diferència entre una cosa o una altra, ser cantant no depèn d'on, però el primer cas depèn de factors externs que no són fàcils de manejar, suposa un gran esforç i determinació. En aquest cas podries preguntar-te si aquest somni és ser cantant o si el que busques és el triomf que això suposa, el reconeixement, si el que persegueixes és reconeixement, és possible que hi hagi altres disciplines en què puguis destacar.
A més d'això, tots al teu voltant han d'estar amb tu en això, suposaria un fre insuperable si algú pensés que no pot ser, que això és una fantasia.
Ser astronauta pot ser fàcilment una fantasia, una vegada més el "perquè" és fonamental. Si hi ha molts cantants, i no és gens fàcil arribar a ser-ho, encara hi ha menys astronautes, la qual cosa implica que la selecció que faci qui triï els astronautes serà molt més rigorosa.
En aquest cas ens trobem amb diverses condicions, la condició física innata ha de ser extraordinària, l'edat, no et planteges això a partir de certa edat, la preparació física molt dura, les condicions intel·lectuals fora del comú... si no es compleix alguna d'aquestes premisses, la condició d'astronauta es converteix en una fantasia. Un exemple podria ser "jo vull ser campió dels cent metres llisos"... no dic que això no sigui possible però serà amb el permís d'Usain Bolt i els seus companys, que a més de ser autèntics portents físics, segueixen un entrenament que no tothom pot fer.
Finalment, ser astronauta no depèn només de tu, perquè la NASA t'inclogui en algun dels seus programes, per exemple, hauran de considerar que això és possible, és a dir, depèn d'ells.
Si un somni depèn d'una altra persona o persones, aquestes hauran d'estar alineades amb aquest, si no això es converteix en una fantasia..
"Tenir" és el verb a què fa referència la categoria "somnis de riquesa" i que està explicat amb precisió en aquesta apartat.
És igual el que vulguem tenir, tot pot adquirir-se amb diners, que és la forma d'energia que utilitza el sistema, i que pot convertir-se en qualsevol objecte.
Aquest somni és el més fàcil de complir i això és així perquè és el que està més a prop de la llibertat, recordem que els somnis estan íntimament lligats a la llibertat i no complim molts d'ells perquè que no som lliures per realitzar-los.
En el cas de fer la volta al món només necessitarem fer la motxilla i marxar... Molts pensaran que és necessari tenir mitjans per fer això, és cert, la manca de mitjans és una condició inversament proporcional als somnis, menys mitjans, menys somnis, però fer la volta al món pot fer-se de moltes maneres, i com menys mitjans tinguem, més a prop estarem del somni real.
Si pensem a fer la volta al món en primera classe, aquest somni pertany als somnis de riquesa, podem fins i tot pensar que necessitem un avió per fer això... ;-)
Per ser escriptor només es necessita tenir alguna cosa a dir...
"Hi ha dues regles per a escriure, tenir alguna cosa a dir i dir-ho." Oscar Wilde.
Si el que vols és que et reconeguin, llavors comencen les mateixes revisions que hem fet per ser cantants, encara que aquí hi ha algun matís més. Què vols explicar? Com? Per què?
En aquest cas està bé recordar el cas de JK Rowling, la seva història i com va succeir tot...
Escriure és el que més s'allunya de la fantasia, ja que qualsevol té alguna cosa per explicar, el seu punt de vista és i sempre serà únic, l'única condició és ser un mateix al 100%.
Aquest somni és complicat en extrem, és gairebé una gran fantasia... És molt difícil que algú que tingui ús de raó pugui arribar a jugar al futbol amb Messi, llevat que sigui algun dels seus amics i que sigui en un partit de pícnic, la primera possibilitat és que coneguis a Leo, i això no és gens fàcil si no tens accés al seu entorn, però res és impossible.
La segona possibilitat és que el Futbol Club Barcelona et fitxi, o que ja estiguis jugant en les seves categories inferiors. Tots els futbolistes del món tenen aquest somni, i per a complir-lo s'han de sumar les condicions que hem explicat per ser cantants i per a ser astronauta, a més d'estar en el lloc adequat en el moment adequat, sent molt pocs els que poden complir aquest somni, i el que són ja estan molt a prop i tenen en compte aquesta possibilitat.
Somiar en ser director de cinema no és molt diferent que somiar en ser metge, per exemple, és una professió, i una professió és quelcom que es pot aprendre, seguint la formació adequada. Quan parlem de professions o de carreres, el terme que sol utilitzar-se és vocació. Una vocació no és molt diferent d'un somni, en tant que és un anhel, una cosa que perseguim, encara que no hi hagi encara per a nosaltres però ens agradaria que així fos. Finalment quan parlem de professió se suposa que ens permetrà viure, ja que aquest món i aquest sistema requereix que guanyem diners per ser-hi, i aquest tipus d'activitat ho permet.
En el cas del director de cinema, a més de la formació, també cal tenir cert talent, com en el cas del cantant, encara que com totes les vocacions, es pot arribar a exercir-la amb esforç i dedicació. Ser director de cinema també té matisos d'escriptor, ja que explicarem històries, encara que el canal utilitzat no sigui el mateix.
Aquest somni, o aquesta vocació, té l'avantatge que és possible i que és públic, que la gent ho sabrà i en general ens encoratjarà, ja que el final de camí és una forma de vida que pot resultar atractiva, més encara en un món que tendeix cada vegada més a comunicació audiovisual.
Conèixer a algú que no coneixes és el més senzill i està molt ben explicat a "El Joc dels Somnis", no importa si és un actor o una actriu, en primer lloc és un ésser humà...
Les condicions per arribar a conèixer a algú són molt simples, existir per ella, no suposar una amenaça, crear la confiança necessària, i tenir accés al seu món.
El que haurem de preguntar-nos és en qualitat de què volem conèixer a aquesta persona?, de fet, haurem de tenir molt clares totes les circumstàncies que envolten a aquesta condició, com reaccionarem davant d'això, com reaccionarà ella, quins seran ser els nostres còmplices en aquesta història, quins poden ser els agents que aniran en contra, què necessitarem per fer el que volem fer, etcètera.
Per descomptat, és possible.
Per desgràcia moltes persones tenen aquest somni...
Aquest és un somni condicionat, és a dir, no neix en l'infinit de la nostra creativitat o de la nostra consciència, apareix com una necessitat que es planteja, a causa d'algun tipus de desequilibri.
Aquest cas és molt semblant al dels somnis de salut amb algun matís important, la salut és un estat natural d'equilibri, dit d'una altra manera, la malaltia és un estat de desequilibri. La pobresa no és un estat de desequilibri de l'ésser, és un desequilibri social, un significat compartit per molts, una cultura arrelada, és una creença de base. Tal com hem descrit el joc dels somnis, moltes persones faciliten que es compleixi un somni, de la mateixa manera que moltes persones poden provocar un malson. Per aquesta raó, tal com estudia l'antropologia, només un 3% dels que vol aconseguir canviar de classe social aconsegueixen el seu propòsit.
Aquest no és un somni impossible... si vols sortir de la pobresa, tothom al teu voltant haurà de sentir que això és possible en profunditat, haurà de sentir que això ja és així, la dificultat d'aquest somni rau aquí.
Un exemple podria ser aquest, imagina que et toca la loteria... si no has canviat la teva creença sobre la pobresa i la riquesa, aquests diners duraran molt poc, per després deixar-te en el mateix lloc o pitjor, això succeeix moltes vegades.
La riquesa i la pobresa són un estat de consciència, no de diners.
Aquest somni és assolible seguint els passos del camí dels somnis de forma rigorosa i constant, qualsevol petita desviació en el camí ens porta a un lloc diferent.
Aquests només són exemples, si tens un somni i no saps si és possible, escriu-nos! Ho debatrem...
Si preguntéssim a molts catalans quin és el seu somni, molts d’ells dirien que somien la independència de Catalunya. No solament ells, sinó que probablement farien referència al somni dels seus pares o dels seus avis. La independència és i ha estat un somni que molts han tingut però que, encara avui dia, no s’ha complert.
Després de veure el que passa i el que ha passat, sorgeix una pregunta...
És possible aquest somni?
I si és possible, perquè no es compleix?