Vaig néixer i vaig créixer a París...
Vaig estudiar Ciències Físiques i Psicologia a Barcelona, encara que no vaig acabar cap carrera.
No puc valorar la meva història pels meus diplomes, encara que vaig ser un dels 5 alumnes que va aprovar aquell primer curs de la carrera de físiques, n'érem 170; només tenia 19 anys i una família que no em recolzava... al final ho vaig deixar. Treballava al meu estudi de fotografia quan vaig començar la carrera de psicologia, però a cada examen, els clients venien alhora amb les seves exigències... també ho vaig deixar a tercer.
Després, quan l'era digital va expulsar el 50% dels professionals de la fotografia, vaig fer moltes coses per sobreviure. Ara sóc emprenedor, el nom de la meva startup és Pulsonome...
El meu propòsit és les coses que funcionin com cadascú desitja, ja que en la realització del desig íntim rau una de les claus de la felicitat... per a les persones i entre les persones.
El mitjà que s'utilitza per fer arribar el missatge no és el més important. El propòsit és que arribi.
Proposo que vegem les coses d'una altra manera, ja que moltes vegades les solucions apareixen en algun racó que no estem contemplant, moltes vegades la vida canvia només canviant el nostre punt de vista, i això no depèn de ningú més que de nosaltres mateixos.
"La vida de cadascú és única, diferent dels altres, no hi ha cap fórmula que funcioni per a tothom, només la consciència pròpia."
La Teoria de l'Incognoscible
Les claus del futur i les respostes que busquem es troben dins nostre, i la millor manera de fer-los sortir és la inspiració i la reflexió, que només apareixen en la relació íntima amb nosaltres mateixos, llegint històries, mirant imatges, o fent-nos preguntes...
Des d'aquesta visió es pot assolir un món millor o una vida més plena, pel fet de convertir-nos en hereus de la nostra voluntat, en comptes de subscriure els desitjos aliens.
En definitiva la vida és la que ens atorga el grau d'"experiència", tant per la perspectiva que ofereix com per les vivències adquirides.
I aquesta vida m'ha ensenyat que sense poder d'adaptació, algú sempre ens obliga a fer alguna cosa que en realitat no volem fer... m'ha passat.
Per això la meva obsessió i afany que cadascú tingui el poder per fer el que vulgui, per estar on vol estar, per Ser el que sent que És.
I aquest és el poder que sempre s'ha negat a les dones per exemple, i que han de recuperar, no sols per ser elles mateixes, sinó per equilibrar un món que naufraga.